EXPERT UNIVERSITARI EN ELECTROCARDIOGRAFIA BÀSICA. II EDICIÓ

Departament de Medicina Clínica UMH

Fons pantalla Curs Electrocardiografia bàsica UMH

Director responsable

Vicente Bertomeu González professor UMH Departament Medicina Clínica miniatura

Contacte

Lloc: Universitat Miguel Hernández d’Elx.

Campus de Sant Joan.

Departament de Medicina Clínica UMH

Modalitat: online

Telèfon: +34 965 23 37 55

E-mail: malmarcha@omh.es

Secretària

MARISUN ALMARCHA ASENSIO

Administrativa

[email protected]
Tel: +34 965 23 37 55

Centre docent: Medicina Clínica

Branca d’ensenyament: Ciències de la Salut

Preinscripció: 02/05/18 a 01/11/18

Matriculació: 01/09/18 a 10/11/18

Durada: 15/10/18 al 28/04/19

Hores: 200

Precio matrícula: 800€

Máx alumnes: 100

Mín alumnes: 24

Web específica: expertoecg.edx.umh.es

Descarrega la informació en PDF

Justificació Acadèmica

Expert Universitari en Electrocardiografia Bàsica II Edició

Aquest curs d’expert universitari se centra en els aspectes més pràctics per a la realització i interpretació d’electrocardiograma.
L’electrocardiograma segueix sent una de les eines bàsiques més empleades i importants en l’atenció a pacients, tant en urgències com en seguiments de consultes, estudis preoperatoris i hospitalització.

En l’atenció sanitària els professionals emprem l’electrocardiograma per a la valoració de pacients en multitud de circumstàncies. A diferència del que ocorria en els inicis de la electrocardiografía, quan l’electrocardiograma era una tècnica molt especialitzada reservada per a experts i persones amb dedicació molt específica, en l’actualitat la realització d’un electrocardiograma i la seua anàlisi recau en els metges i infermers en quasi qualsevol situació i posició dins del sistema sanitari.

La pràctica totalitat dels electrocardiogrames estan realitzats per personal d’infermeria, i molts metges no estan correctament entrenats per a realitzar un correctament. D’altra banda la majoria d’infermers té coneixements molt limitats d’interpretació d’electrocardiogrames. A més els principals textos i cursos són excessivament bàsics o complexos. Detectem un àrea d’interès que no està coberta i pot implicar més als professionals en el diagnòstic i tractament de les malalties cardíaques.

OBJECTIUS

L’objectiu general d’aquest curs d’Electrocardiografia Bàsica II Edició és que els alumnes puguen adquirir els coneixements, habilitats i actituds necessàries per a realitzar i interpretar correctament un electrocardiograma en les patologies més freqüents i importants.
El curs està dissenyat per a guiar l’aprenentatge basat en problemes.

PLA D’ESTUDIS

Estructura dels estudis del Curs Expert en Electrocardiografia Bàsica II Edició.

Aquest curs té una durada de 200 hores i consta de 5 matèries:

Curs d'Expert en Electrocardiografia bàsica UMH botó

Introducción a la electrocardiografía básica

Aquesta matèria consta de 3 lliçons. La primera, cridada “La electrocardiografia bàsica del segle XXI”, és una lliçó introductòria, en la qual es recorda la importància de l’electrocardiograma en la medicina actual, a més d’ensenyar a usar la plataforma i l’autoavaluació.

La segona lliçó es titula “Bases elèctriques de la electrocardiografia, i en aquesta es repassen alguns conceptes que encara que tediosos, són de gran utilitat per a entendre la formació de l’electrocardiograma i a interpretar un electro normal, així com les principals alteracions.

L’última lliçó d’aquest mòdul explica la manera de realitzar un electrocardiograma de forma correcta. Aquesta lliçó, encara que senzilla, és imprescindible, sense un traçat realitzat en bones condicions la interpretació és impossible en alguns casos, i sempre dificultosa.

En concret en el col·lectiu de metges amb freqüència és una habilitat que no s’adquireix en la carrera, i posteriorment es delega totalment en infermeria.

Curs d'Expert en Electrocardiografia bàsica UMH botó

Interpretació de traçats

La matèria és molt més pràctica que l’anterior. Està dividida en 5 lliçons que van a tractar temes concrets de l’electrocardiograma,, seguint l’ordre lògic d’interpretació del electro. En la lliçó 4 anem a repassar la correcta identificació del ritme cardíac, i el càlcul de la freqüència cardíaca.

Respecte a la lliçó 5, l’anem a dedicar a l’anàlisi de l’ona P, corresponent amb la despolarización auricular. La lliçó 6 tractarà sobre la conducció aurículo-ventricular, en l’electrocardiograma sol estar representat amb l’interval PR, i es tractaran les principals alteracions del mateix.

La lliçó 7 estudia les alteracions del complex QRS, com a reflex de les alteracions ventriculares. I l’última lliçó d’aquest mòdul tractarà sobre la repolarització ventricular, incloent punt J, segment ST, ona T i interval QT.

Curs d'Expert en Electrocardiografia bàsica UMH botó

Trastorns del ritme

Pel que fa a la matèria 3, l’alumne es va a centrar en l’estudi del ritme cardíac, i les principals alteracions. La primera lliçó, cridada “Bradiarritmias” repassa les principals alteracions que resulten en ritmes cardíacs lents.

La segona lliçó d’aquesta matèria (lliçó 10) tracta les taquicàrdies amb complex QRS estret, ja que amb freqüència l’anàlisi detinguda de l’electrocardiograma és suficient per a fer un diagnòstic definitiu.
En la lliçó 11 s’estudien les taquicàrdies amb complex QRS ample, fent especial èmfasi en el diagnòstic diferencial entre taquicàrdies ventriculares i supraventriculares.

L’última lliçó d’aquesta matèria tracta sobre electrocardiogrames en pacients portadors de marcapasos, encara que el dels marcapasos és un món complex, la majoria d’electrocardiogrames poden interpretar-se de forma senzilla seguint una sistemàtica d’interpretació adequada.

En finalitzar la lliçó confiem que la presència d’espigues d’estimulació del marcapasos deixaran de ser una barrera per a interpretar els electros.

Curs d'Expert en Electrocardiografia bàsica UMH botó

Malaltia coronària

Els continguts consten d’una única lliçó, però de gran importància. L’electrocardiograma en la malaltia coronària. Es tractaran les claus principals per a la interpretació del electro en la cardiopatia isquémica, tant en fase aguda com a crònica.

Professorat
  • Vicente Bertomeu González
  • Amaya García Fernández
  • Vicente Arrarte Esteban
  • Elisa Fontangordo Ponzoa
  • Javier Samper Llobregat
  Codi del curs  Matèria1

  Fin de las clases   30 Oct 2018

  Esforç estimat  25 hores
  • Jesús Castillo Castillo
  • José Moreno Arribas
  • Vicente Bertomeu González
  • Domingo Orozco Beltrán
  • José María Lobos Bejarano
  Codi del curs  Matèria2

  Fin de las clases   26 Des 2018

  Esforç estimat  60 hores
  • Jesús Castillo Castillo
  • Pablo Peñafiel Verdú
  • Vicente Bertomeu González
  • Domingo Orozco Beltrán
  • Arcadi García Alberola
  Codi del curs  Matèria3

  Fin de las clases   7 Feb 2018

  Esforç estimat  55 hores
  • Alberto Cordero Fort
  Codi del curs  Materia4

  Fin de las clases   1 Mar 2019

  Esforç estimat  20 hores
Curs d'Expert en Electrocardiografia bàsica UMH botó

Introducció a la electrocardiografia bàsica

En aquesta matèria tractem aspectes que no han quedat ben reflectits en els temes anteriors, com s’afecten alguns fàrmacs a l’electrocardiograma del pacient, o l’expressió de les principals alteracions electrolítiques.

La lliçó 15 explica les principals variacions de l’electrocardiograma que presenten les dones respecte als homes, els xiquets i els canvis electrocardiográficos secundaris a la pràctica esportiva.

L’última lliçó del curs repassa les indicacions i la interpretació de la electrocardiografía ambulatoria, tractant tant el monitoratge hospitalari, com la extrahospitalaria.

Curs d'Expert en Electrocardiografia bàsica UMH botó

Examen final

Examen final convocatòria extraordinària

Professorat
  • Jesús Castillo Castillo
  • José Moreno Arribas
  • Vicente Ruiz Ros
  • Ricardo Ruiz Granell
  Codi del curs  Matèria1

  Fin de las clases   30 Oct 2018

  Esforç estimat  25 hores
  • Jesús Castillo Castillo
  • José Moreno Arribas
  • Vicente Bertomeu González
  • Domingo Orozco Beltrán
  • José María Lobos Bejarano
  Codi del curs  Matèria12345

  Fin de las clases   Per determinar

  Esforç estimat  200 hores

BIBLIOGRAFIA

LLIÇÓ 1
– The rise of cardiovascular medicine. I. Braunwald. European Heart Journal. 2012;33-.838-846.
– Milestones in cardiovascular medicine: 10 or habite? I.I. van der Wall. Neth Heart J. 2013;21:527-529.
– Electrocardiographic repolarization-related predictors of coronary heart disease and sudden cardiac deaths in men and women with cardiovascular disease in the Atherosclerosis Risk in Communities (ARIC) study. PM Rautaharju, ZM Zhang, WK Haisty Jr, AM Kucharska-Newton, WD Rosamond, EZ Soliman. Journal of Electrocardiology. 2015;48:101-111.

LLIÇÓ 2
– Eyewitness to history: Landmarks in the development of computerized electrocardiography. Rautaharju PM. Journal of Electrocardiology 49 (2016) 1 Eyewitness to history: Landmarks in the development of computerized electrocardiography. Rautaharju PM. Journal of Electrocardiology 49 (2016) 1 6.6.
– Recommendations for the Standardization and Interpretation of the Electrocardiogram. Kligfield P, Gettes LS, Bailey JJ, Childers R, Deal BJ, Hancock EW, van Herpen G, Kors JA, Macfarlane P, Mirvis DM, Pahlm O, Rautaharju P, Wagner GS, Josephson M, Mason JW, Okin P, Surawicz B, Wellens H, American Heart Association Electrocardiography and Arrhythmias Committee, Council on Clinical Cardiology, American College of Cardiology Foundation, Heart Rhythm Society. J Am Coll Cardiol 2007; 49:1109.
– What is inside the electrocardiograph?. Richard I. Gregg, Sophia H. Zhou, James M. Lindauer, Eric D. Helfenbein, Karen K. Giuliano. Journal of Electrocardiology. 2008;41:8-14.

LLIÇÓ 3
-Incorrect electrode cable connection during electrocardiographic recording. Velislav N. Batchvarov, Marek Malik, and A. John Camm. Europace (2007) 9, 10811090.
-Automatic detection of ECG cable interchange by analyzing both morphology and interlead relations. Han C, Gregg RE, Feild DQ, Babaeizadeh S. J Electrocardiol. 2014;47(6):781-7.
-ECG Quiz. A tale of an abnormal ECG. Sahil Koppikar, Cathy Shaw, Adrian Baranchuk. Journal of Electrocardiology 47 (2014) 123125.
-Identification of 4th intercostal space using sternal notch to xiphoid length for accurate electrocardiogram lead placement. Kevin Day, Isabel Oliva, Elizabeth Krupinski, Frank Marcus. Journal of Electrocardiology 2015:48;1058-1061.

LLIÇÓ 4
– The Architecture of the Sinus Node, the Atrioventricuiar Conduction Axis, and the Internodal Atrial Myocardium. Anderson RH, Ho SY. J Cardiovasc Electrophysiol. 1998;9(11):1233-1248.
– Sinus node revisited in the era of electroanatomical mapping and catheter ablation. Sánchez-Quintana D, Cabrera JA, Farré J, Climent V, Anderson RH, Ho SY. Heart. 2005;91(2):189-194.
– http://www.normalecg.org/
– Normal values of the electrocardiogram for ages 16-90 years. Rijnbeek PR, van Herpen G, Bots ML, Man S, Verweij N, Hofman A, Hillege H, Numans EM, Swenne CA, Witteman JC, Kors JA. J Electrocardiol. 2014;47(6):914-921.

LLIÇÓ 5
– Electrocardiogram in Right Atrial Enlargement. Reeves WC. JAm Coll Cardiol. 1987, 9 (2): 469-470.
– Evaluation of electrocardiographic criteria for right atrial enlargement by quantitative two-dimensional echocardiography. Kaplan JD, Evans GT, Foster I, Lim D, Schiller NB. J Am Coll Cardiol. 1994. 23 (3): 747-752.
– Left atrial size: physiologic determinants and clinical applications. Abhayaratna WP, Seward JB, Appleton CP, Douglas PS, Oh JK, Tajik AJ, Tsang TS. J Am Coll Cardiol 2006;47:23572363.
– The association of left atrial size and occurrence of atrial fibrillation: a prospective cohort study from the Canadian Registry of Atrial Fibrillation. Parkash R, Green MS, Kerr CR, Connolly SJ, Klein GJ, Sheldon R, Talajic M, Dorian P, Humphries KH; Canadian Registry of Atrial Fibrillation. Am Heart J. 2004 Oct;148(4):649-54.
– Relation of Electrocardiographic Criteria for Left Atrial Enlargement to Two- Dimensional Echocardiographic Left Atrial Volume Measurements. Lee KS, Appleton CP, Lester SJ, Adam TJ, Hurst RT, Bru CA, Altemose GT. Am J Cardiol. 2007;99(1): 113-118.

LLIÇÓ 6
– Chapter 4: Atrioventricular conduction. Josephson Clinical Cardiac Electrophysiology. Josephson EM. Lippincott Williams And Wilkins; Edició: 5th edition (2017).
– Anatomy and electrophysiology of the human AV node. Kurian T, Ambrosi C, Hucker W, Fedorov VV, Efimov ANAR. Pacing Clin Electrophysiol. 2010 Jun 1;33(6):754-62.

LLIÇÓ 7
– AHA/ACCF/HRS recommendations for the standardization and interpretation of the electrocardiogram: part III: intraventricular conduction disturbances: a scientific statement from the American Heart Association Electrocardiography and Arrhythmias Committee, Council on Clinical Cardiology; the American College of Cardiology Foundation; and the Heart Rhythm Society. Endorsed by the International Society for Computerized Electrocardiology. Surawicz B, Childers R, Deal BJ, Gettes LS, Bailey JJ, Gorgels A, Hancock EW, Josephson M, Kligfield P, Kors JA, Macfarlane P, Mason JW, Mirvis DM, Okin P, Pahlm O, Rautaharju PM, van Herpen G, Wagner GS, Wellens H; American Heart Association Electrocardiography and Arrhythmias Committee, Council on Clinical Cardiology; American College of Cardiology Foundation; Heart Rhythm Society. J Am Coll Cardiol. 2009 Mar 17;53(11):976-81

– The role of ECG in the diagnosis of left ventricular hypertrophy. Bacharova L, Schocken D, Estes EH, Strauss D. Curr Cardiol Rev. 2014 Aug;10(3):257-61.
– Defining left bundle branch block in the era of cardiac resynchronization therapy. Strauss DG, Selvester RH, Wagner GS. Am J Cardiol. 2011 Mar 15;107(6):927-34.
– ECG manifestations in submassive and massive pulmonary embolism. Report of 4 cases and review of literature. Abarca E, Baddi A, Manrique R. J Electrocardiol. 2014 Jan-Feb;47(1):75-9

LLIÇÓ 8
– Pericardial Disease: Diagnosi and Management. Masud H. Khandaker, MD, PhD, Raul I. Espinosa, MD, Rick A. Nishimura, MD, Lawrence J. Sinak, MD, Sharonne N. Hayes, MD, Rowlens M. Melduni, MD, and Jae K. Oh, MD. Maig Clin Proc. 2010 Jun; 85(6): 572593.
– 12-lead electrocardiogram features of arrhythmic risk: A focus on early repolarization. Rizzo C, Monitillo F, Iacoviello M. World J Cardiol. 2016 Aug 26;8(8):447-55.
– Repolarization syndromes. Bhatia A, Sra J, Akhtar M. Curr Probl Cardiol. 2012 Aug;37(8):317-62.

LLIÇÓ 9
– Sick sinus syndrome: Clinical manifestations, diagnosi, and evaluation. Homoud MK, Levy S, Downey BC. UpToDate 2017. www.uptodate.com.
– Bradiarritmias i bloquejos de la conducció. Vogler J, Breithardt G,Eckardt L. Rev Esp Cardiol (Engl Ed). 2012 Jul;65(7):656-67.
– 2013 ESC Guidelines on cardiac pacing and cardiac resynchronization therapy. TheTask Force on cardiac pacing and resynchronization therapy of the European Society of Cardiology (ESC). Developed in collaboration with the European Heart Rhythm Association (EHRA), Brignole M, Auricchio A, Baron-Esquivias G, Bordachar P, Boriani G, Breithardt OA, Cleland J, Deharo JC, Delgado V, Elliott PM, Gorenek B, Israel CW, Leclercq C, Boga C, Mont L, Padeletti L, Sutton R, Vardas PE. Rev Esp Cardiol (Engl Ed). 2014 Jan;67(1):58.

LLIÇÓ 10
– Utilitat de l’electrocardiograma de superfície per al diagnòstic de les taquicàrdies amb QRS estret: correlació amb els registres intracavitarios. David Hernández, José Santiago, Luis Colin, Pedro Iturralde, Milton Guevara i Jesús A. González-H. Rev Esp Cardiol. 2001;54:965-972
– The supraventricular tachycardias: Proposal of a diagnostic algorithm for the narrow complex tachycardias Carmelo Buttà, Antonino Tuttolomondo, Domenico Vaig donar Raimondo, Glauco Milio, Salvatore Miceli, Maria Tereza Attanzio, Lucia Giarrusso, Giuseppe Licata, Antonio Pinte. J Cardiol. 2013 Apr;61(4):247-55

LLIÇÓ 11
– A New Approach to the Differential Diagnosi of a Regular Tachycardia With a Wide QRS Complex. Brugada P, Brugada J, Mont L, Smeets J, Andries EW. Circulation 1991; 83: 1649-59.
– Ventricular tachycardia in coronary artery disease. Benito B, Josephson EM. Revista Espanyola de Cardiologia 2012; 65: 939-55.
– Current Algorithms for the Diagnosi of wide QRS Complex Tachycardias. Vereckei A. Current Cardiology Reviews. 2014;10:262-276.
– Clinical Utility of aVR – The Neglected Electrocardiographic Lead. Kireyev D, Arkhipov MV, Zador ST, Paris JA, Boden WE. Ann Noninvasive Electrocardiol. 2010;15:175-180.

LLIÇÓ 12
– Electrocardiographic Follow-Up of Biventricular Pacemakers. S. Serge Barold, Bengt Herweg i Michael Giudici. A.N.I. 2005;10(2):231255.
– Right Ventricular Outflow Tract Pacing: Radiographic and Electrocardiographic Correlates of Lead Position. Andrew D. Mcgavigan, Kurt C. Roberts-Thomson, Richard J. Hillock, Irene H. Stevenson, Harry G. Mond. PASTURA.
– Usefulness of the 12-lead electrocardiogram in the follow-up of patients with cardiac resynchronization devices. Part I. S. Serge Barold, Bengt Herweg Cardiology Journal. 2011, Vol. 18, No. 5, pàg. 476486.
– Usefulness of the 12-lead electrocardiogram in the follow-up of patients with cardiac resynchronization devices. Part II. S. Serge Barold, Bengt Herweg Cardiology Journal. 2011, Vol. 18, No. 6, pàg. 610624.
– Utility of the surface electrocardiogram for confirming right ventricular septal pacing: validation using electroanatomical mapping. Haran Burri, Chan-il Park, Marc Zimmermann, Pascale Gentil-Baron, Carine Stettler, Henri Sunthorn, Giulia Domenichini i Dipen Shah. Europace (2011) 13, 82-86.

LLIÇÓ 13
– Nova terminologia de les parets del cor i nova classificació electrocardiográfica dels infarts amb ona Q basada en la correlació amb la ressonància magnètica. Antoni Bayés de Lluna Rev Esp Cardiol. 2007;60(7):683-9.
– Location of Q-wave myocardial infarction in the era of cardiac magnetic resonance imaging techniques. Antoni Bayés de Lluna. Journal of Electrocardiology. 2006;39:S79-S81.
– A New Terminology for Left Ventricular Walls and Location of Myocardial Infarcts That Present Q Wave Based on the Standard of Cardiac Magnetic Resonance Imaging. Antoni Bayés de Lluna, Galen Wagner, Yochai Birnbaum, Kjell Nikus, Miguel Fiol, Anton Gorgels, Juan Cinca, Peter M. Clemmensen, Olle Pahlm, Samuel Sclarovsky, Shlomo Stern, Hein Wellens, Wojciech Zareba. Circulation. 2006;114:1755-1760

LLIÇÓ 14
– Electrocardiographic manifestations: electrolyte abnormalities. Deborah B. Diercks, George M. Shumaik, Richard A. Harrigan, William J. Brady, Theodore C. Chan. The Journal of Emergency Medicine. 2004;27(2):153-160.
– Electrocardiographic Manifestations of Hyperkalemia. Amal Mattu, William J. Brady, David A. Robinson. American Journal of Emergency Medicine. 2000;18(6):721-729.
– ECG Manifestations: The Poisoned Patient. Christopher P. Holstege, David L. Eldridge, Adam Rowden. Emergency Medicine Clinics of North America. 2006;24(1):159-177.
– Utility of the Electrocardiogram in Drug Overdose and Poisoning: Theoretical Considerations and Clinical Implications. Christopher Iots, Alex F. Manini. Current Cardiology Reviews. 2012;8:137-151.

LLIÇÓ 15
– The normal ECG in childhood and adolescence. David F Dickinson. Heart 2005;91:1626-1630.
– Gender differences in the diagnosi and treatment of left ventricular hypertrophy detected by different electrocardiographic criteria. Findings from the SARA study. Vivencio Barris, Carlos Escobar, Alberto Calderón, Sara Barris, Josefa Navarro-Cid, Elena Ferrer, Rocio Echarri. Heart Vessels (2010) 25:51-56.
– The ECG in normal pregnancy. Joseph I. Carruth, Shirley B. Mirvis, Donna R. Brogan, Nanette K. Wenger. Am H Journal 1981; 6: 1075-1078.
– Comentaris als nous criteris internacionals per a la interpretació de l’electrocardiograma de l’esportista. Luis Serratosa-Fernández, Domingo Pascual-Figal, María Dolores Masiá-Mondéjar, María Sanz-de la Garsa, Zigor Madaria-Marijuane, Juan Ramón Gimeno-Blanes i Carmen Adamuz, en representació del Grup de Cardiologia de l’Esport de la Societat Espanyola de Cardiologia. Rev Esp Cardiol 2017; 70 (11):983-990

LLIÇÓ 16
– History of electrocardiology. The History of Clinical Holter Monitoring. Bruce Del Mar. Annals of Noninvasive Electrocardiography. 2005;10(2):226-231.
– http://www.bcguidelines.ca/pdf/ambulatory-ecg.pdf
– Ambulatory Arrhythmia Monitoring. Choosing the Right Device. Zimetbaum P, Goldman A. Circulation. 2010; 122:1629-1636.

Ús d’instal·lacions i programació temporal

El curs comença el 15/10/2018 i acaba el 28/04/2019 i s’imparteix a través de la plataforma http://edx.umh.es/.
A l’inici del curs els alumnes disposaran d’un calendari en el qual es recordaran les dates d’obertura i tancament de cadascun dels mòduls i lliçons.
En tractar-se d’un curs online, no està previst la utilització d’instal·lacions de la UMH.

Per a cada matèria s’ha establit un període ordinari d’avaluació que coincideix amb el període d’impartició de la matèria, més una setmana que se solapa amb la següent. Açò permet adaptar les autoavaluacions al ritme d’aprenentatge d’alumne. Les autoavaluacions s’han plantejat des d’un punt de vista formatiu.
Al final del títol s’ha plantejat un període extraordinari d’avaluació on es podrà recuperar qualsevol de les matèries suspeses.
Es realitzarà un examen amb preguntes centrades en traçats de electrocardiografia. Seran preguntes de resposta múltiple sobre traçats electrocardiogràfics, realitzades per via telemàtica.
Examen final equivalent al 100% de la qualificació.

Procediment d’Avaluació

La part teòrica es podrà descarregar íntegrament per l’alumne en forma de lliçons PDF i bibliografia recomanada. La part pràctica consistirà en casos clínics, vídeos i preguntes d’autoavaluació. Les preguntes d’autoavaluació es realitzaran per l’alumne en finalitzar cada matèria, podent repetir-se fins a 5 vegades per cada alumne.

Es realitzaran tutories a través de correu electrònic, el fòrum de l’assignatura i videoconferències.

PROFESSORAT

DOCENT LLOC I INSTITUCIÓ
Bertomeu González, Vicente Servei de Cardiologia Hospital Universitari de Sant Joan d’Alacant. Responsable de la Unitat d’Arítmies de l’Hospital Universitari de Sant Joan d’Alacant. Professor Associat Departament de Medicina Clínica de la UMH.
Arrarte Esteban, Vicente Professor Associat Departament de Medicina Clínica de la UMH. Àrea de Medicina. Especialitat UNESCO: Cardiologia
Carratalá Munuera, Concepción Professora Ajudant Doctor Departament de Medicina Clínica de la UMH. Àrea de Medicina. Secretària de Càtedra de Medicina de Família UMH. Membre de Grup de Recerca: Estudi Cardiometabòlic Valencià.
Castillo Castillo, Jesús Professor UMH. Servei de Cardiologia Hospital Universitari Sant Joan d’Alacant
Be Fort, Alberto Professor UMH. Professor en l’Institut Internacional de Cardiologia. Servei de Cardiologia Hospital Universitari Sant Joan d’Alacant.
Fontangordo Ponzoa, Elisa Amalia Professora UMH. Infermeria.
García Fernández Amaya Professora UMH. Servei de Cardiologia Hospital Vithas Internacional Alacant.
García Alberola, Arcadio Professor UMH. Servei Cardiologia Hospital Universitari Verge de la Arrixaca, Múrcia.
Moreno Arribas, Jose Professor UMH. Servei de Cardiologia Hospital Universitari de Sant Joan d’Alacant.
Orozco Beltrán, Domingo Professor Associat UMH. Departament de Medicina Clínica de la UMH. Àrea de Medicina. Càtedra de Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (EPOC). Codirector de Càtedra i Director del Màster Universitari en Gestió Sanitària. Director de Grup de Recerca: Estudi Cardiometabolico Valencià.
Peñafiel Verdú, Pablo Professor UMH. FEA of Cardiologia en el’Hospital Universitari Verge Arrixaca de Múrcia.
Ruiz Granell, Ricardo Professor UMH. Cap de Secció de Cardioestimulació de la Unitat d’Arítmies de l’Hospital Clínic de València.
Ruiz Ros, Vicente Professor UMH. Personal Docent Investigador Titular en la Universitat de València. Departament d’Infermeria.
Salar Alcaraz, Maria Eladia Professora UMH. Xarxa assistencial SMS: MurciaSalud. Regió de Múrcia

Requisits d’accés al Curs d’Electrocardiografia bàsica UMH

Aquest curs està oferit a titulats universitaris oficials o alumnes de l’últim curs de Medicina, Infermeria, Farmàcia i altres carreres de Ciències de la Salut.
Serà necessari enviar els documents corresponents o fotocòpies compulsades per a la seua comprovació, així com una carta d’interès i CV.

Enllaços d’interès general

Preinscripció i matrícula