PROGRAMA DE DOCTORAT EN SALUT PÚBLICA, CIÈNCIES MÈDIQUES I QUIRÚRGIQUES

Departament de Medicina Clínica UMH

Coordinador

Félix Gutiérrez Rodero profesor Departament Medicina Clínica UMH imatge

FÉLIX GUTIÉRREZ RODERO

Sotsdirector de Departament i Catedràtic

[email protected].es
Tel: +34 965 23 37 91

Àrea: MEDICINA
Unitats: Medicina Clínica

Càrrecs:
– SOTSDIRECTOR DE DEPARTAMENT

ACCEDEIX A LA SEUA FITXA

Delegats de la titulació

GLORIA PÉREZ PLANELLES

DELEGADA DE TERCER CICLE

Càrrecs:

– DELEGADA DE TERCER CICLE

LAURA TORRES COLLADO

SOTSDELEGADA DE PRIMER CURS

Càrrecs:

– SOTSDELEGADA DE PRIMER CURS

Facultat de Medicina

Centre docent: Salut Pública, Història de la Ciència i Ginecologia

Branca d’ensenyament: CIÈNCIES DE LA SALUT

Preu de matrícula: 300 euros

Places oferides: 30

Preguntes freqüents

Web específica: umh.es/contenido/Estudios/:tit_d_215/datos_val.html

Telèfon: 965 91 92 72 ó 965 91 95 06

Vídeos de presentació de la titulació

DESCRIPCIÓ

L’objectiu general d’est programa de doctorat en Salut Pública, Ciències Mèdiques i Quirúrgiques és configurar un espai acadèmic multidisciplinari entorn de l’estudi sobre els principals problemes de salut procurant donar respostes de la gestió sanitària i el de les polítiques de salut. El programa s’articula entorn d’un conjunt d’activitats formatives que pretenen aportar una anàlisi àmplia, plural i integrador de les dimensions epidemiològiques, clíniques, tecnològiques, comportamentals, socials i culturals de la medicina i la salut pública.

La complexitat de les relacions entre l’activitat científica entorn de la salut i la situació sanitària i social del nostre temps requereixen una sòlida formació científica que a més es caracteritze per una perspectiva àmplia que contribuïsca a anar abandonant els enfocaments investigadors parcials que els seus resultats difícilment poden armar-se en estructures teòriques sòlides. El programa de doctorat, que ara es proposa, ofereix a l’estudiant una formació multidisciplinària, que li permet un acostament a la realitat científica des d’una perspectiva integradora, a través d’una comprensió global. Suposa la cerca sistemàtica de les sinergies, del valor afegit que té el treball col·laboratiu acadèmic amb capacitats i sabers diversos sobre el mateix assumpte: la salut o la seua absència en els individus i les poblacions. El nou doctorat cobreix una demanda real de formació d’investigadors i especialització en un entorn més enriquidor que el que cadascuna de les àrees de coneixements i equips científics poden oferir en programes més circumscrits.

Cal, per açò, que a través d’un doctorat com el qual es proposa, la universitat forme experts capaços d’investigar els problemes salut amb una perspectiva posada en la translació del coneixement perquè aporten a la societat les claus de la pràctica sanitària del futur.

És per tant un programa que pretén ser innovador però al mateix temps que parteix del context universitari concret de la Miguel Hernández en estar d’acord amb la seua oferta de títols i amb l’experiència en màster abans esmentada. El programa està per tant en línia amb la potencialitat de la universitat i d’acord amb la seua estratègia de R+D+i, però procurant aconseguir millores per les sinergies ja esmentades.

Web específica: umh.es/contenido/Estudios/:tit_d_215/datos_val.html

Aquest programa de doctorat ha signat un conveni de doble titulació amb la Universitat de Sao Paulo que pot consultar en el següent enllaç: http://secretariageneral.umh.es/files/2016/04/144-16-FECHA-01-09-16.pdf

LÍNIES DE RECERCA

1. Malalties infeccioses, epidemiologia clínica i social.
2. Epidemiologia de la nutrició i de processos de salut i malaltia (obesitat, càncer, problemes relacionats amb la visió i salut matern infantil).
3. Salut, ciència i medicina a Espanya (segles XIX-XX): coneixements, pràctiques, contextos, ideologies.
4. Cirurgia digestiva, endocrina i metabòlica.
5. Anàlisi i desenvolupament de nous mètodes diagnòstics i terapèutics per a les patologies que afecten l’ull.
6. Psicologia social de la salut: malaltia crònica, interacció professional-pacient.
7. Inflamació, Inmunomoduladores i malaltia.
8. Diabetis Mellitus, inflamació, disfunció endotelial i complicacions tardanes cardiovasculars.
9. Endometriosis Humana i experimental. Malformacions genitals femenines.

PROFESSORAT DEL PROGRAMA

DOCENT LLOC I INSTITUCIÓ
Abril López de Medrano, Vicente Professor. Àrea Malalties Infeccioses.
Acién Álvarez, Pedro Professor emèrit UMH. Àrea Obstetrícia i Ginecologia. Unitat de Salut Pública, Història de la Ciència i Ginecologia
Acién Sánchez, Maria Isabel Professor associat en CC. Salut. Àrea Obstetrícia i Ginecologia. Unitat de Salut Pública, Història de la Ciència i Ginecologia
Va aliar Sanz, Jorge Luciano Catedràtic d’Universitat. Àrea d’Oftalmologia. Unitat de Patologia i Cirurgia.
Aranaz Andrés, Jesús María Professor UMH
Rierol Esteban, Antonio Professor titular universitat. Àrea de Cirurgia. Unitat de Patologia i Cirurgia.
Ballester Añón, Rosa Professora UMH
Berbel Navarro, Pere Catedràtic Universitat. Àrea de Biologia Cel·lular. Unitats de: Histologia i Anatomia.
Bertomeu Martínez, Vicente Professor associat en CC. Salut. Àrea Medicina. Unitat Medicina Clínica.
Betlloch Mas, Maria Isabel Professora Associada en CC. Salut. Àrea Dermatologia. Unitat de Medicina Clínica
Calpena Rico, Rafael Professor emèrit. Àrea Patologia. Unitat de Patologia i Cirurgia.
Caparrós Cayuela, Esther Professor Contractat Doctor UMH. Àrea Immunologia. Unitat de Medicina Clínica. Secretària de Departament.
Concepción Carratalá, María Concepción Professor Ajudant Doctor UMH. Àrea Medicina. Unitat de Medicina Clínica i Càtedra de Medicina de Família.
Caturla Such, Juan Manuel Director Científic Centre Experimental CYBORG. Col·laborador docent extern. Universitat Miguel Hernández. Director de Càtedra d’Urgències.
Compañ Rosique, Antonio F. Professor Titular Universitat. Àrea Cirurgia. Unitats: Consell de Govern; Patologia i Cirurgia; Facultat de Medicina. Membre del Consell de Govern triat per Degans, Directors d’Escola, Departaments i Instituts; Degà de la Facultat de Medicina.
Fernández Sánchez, Francisco Javier Catedràtic Universitat. Director del Departament de Medicina Clínica UMH. Director del Màster Universitari en Recerca en Medicina Clínica. Director de la Càtedra d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica. Àrea Medicina. Unitat de Medicina Clínica.
Francés Guarinós, Rubén José Professor associat UMH. Àrea Immunologia. Unitat de Medicina Clínica.
García De la Hera, Manuela Professor contractat Doctor. Àrea Medicina Preventiva i Salut Pública. Unitat de Salut Pública, Història de la Ciència i Ginecologia. Claustre Universitat. Membre del Grup de Recerca de la Unitat d’Epidemiologia de la Nutrició.
Gil Guillén, Vicente Francisco Catedràtic d’Universitat. Àrea Medicina. Unitats: Càtedra de Recerca en Cronicitat SEMERGEN-*UMH. Càtedra de Medicina de Família. Claustre de la Universitat. Director del Màster Universitari en Recerca en Atenció Primària.
Gutiérrez Rodero, Félix Catedràtic Universitat. Àrea Medicina. Unitat de Medicina Clínica. Sotsdirector del Departament de Medicina Clínica UMH.
Hernández Aguado, Ildefons C atedrático Universitat. Àrea de Medicina Preventiva i Salut Pública. Unitat de Salut Pública, Història de la Ciència i Ginecologia. Director de Departament. Director de Grup de Recerca en Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris.
Hernández Blasco, Luis Manuel Professor Titular Universitat UMH. Àrea Medicina. Unitat de Medicina Clínica. Director de Màster MUE.
Lacueva Gómez, Francisco Javier Catedràtic d’Universitat. Àrea de Cirurgia. Unitat de Patologia i Cirurgia.
López Roig, Sofia Catedràtica Universitat. Àrea de Psicologia Social. Unitat de Psicologia de la Salut.
Lumbreras Lacarra, Blanca Juana Professor Titular Universitat. Àrea de Medicina Preventiva i Salut Pública. Unitat de Salut Pública, Història de la Ciència i Ginecologia. Secretària de Departament. Membre del Grup de Recerca en Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris.
Marco Vera, Pascual Professor Titular Universitat. Àrea Medicina. Unitat de Medicina Clínica.
Masia Canó, María del Mar Professora Associada en CC. Salut. Àrea Medicina. Unitat de Medicina Clínica.
Navarrete Muñoz, Eva María Professora Associada. Àrea Radiologia i Medicina Física. Unitat de Salut Pública, Història de la Ciència i Ginecologia. Unitat de Patologia i Cirurgia. Membre de Grup de Recerca: Unitat d’Epidemiologia de la Nutrició.
Ortega González, Enrique Professor.
Pastor Mira, María de Los Angeles Catedràtic Universitat. Àrea Psicologia Social. Unitat de Psicologia de la Salut.
Perdiguero Gil, Enrique Catedràtic Universitat. Àrea d’Història de la Ciència. Unitat de Salut Pública, Història de la Ciència i Ginecologia. Vicerectorat de Recerca i Innovació. Coordinador d’Àrea dels Complements de Formació dels Programes de Doctorat de la Universitat. Director del Grup de Recerca d’Estudis Avançats en Història de la Salut i la Medicina.
Picó Alfonso, Antonio Miguel Professor Titular Universitat. Àrea de Medicina. Unitat de Medicina Clínica.
Portilla Sogorb, Joaquín Professor Associat en CC. Salut. Àrea de Medicina. Unitat de Medicina Clínica.
Prieto Castelló, María José Professor Titular Universitat. Àrea Medicina Legal i Forense. Unitat de Patologia i Cirurgia. Membre de Grup de Recerca: Biomedicina Aplicada: Medicina Legal, laboral i Microbiologia.
Quereda Seguí, Francisco José Professor Titular Universitat. Àrea Obstetrícia i Ginecologia. Unitats de Salut Pública, Història de la Ciència i Ginecologia, Facultat de Medicina. Vicedegà de Coordinació Docent i Control de Qualitat.
Ramos Rincón, Jose Manuel Professor Associat en CC. Salut. Àrea Medicina. Unitat de Medicina Clínica.
Romero Maroto, Jesús Catedràtic d’Universitat UMH. Àrea Urologia. Unitat de Patologia i Cirurgia.
Sánchez Payá, Jesús Professor Associat. Àrea Medicina Preventiva i Salut Pública. Unitat de Salut Pública, Història de la Ciència i Ginecologia.
Vioque López, Jesús Catedràtic Universitat. Àrea de Medicina Preventiva i Salut Pública. Unitat de Salut Pública, Història de la Ciència i Ginecologia. Director del Grup de Recerca de la Unitat d’Epidemiologia de la Nutrició.

PROFESSORAT EXTERN

DOCENT LLOC I INSTITUCIÓ
Alenda González, Cristina PDI. Àrea Anatomia Patològica. Unitat de Patologia i Cirurgia.
Álvarez Sabucedo, Luis Modest Professor.
Arenas Jiménez, Juan José Professor Associat en CC. Salut. Àrea Radiologia i Medicina Física. Unitats de Patologia i Cirurgia.
Armañanzas Ruiz, Laura Irene Professor Associat en CC. Salut. Àrea Cirurgia. Unitats de Patologia i Cirurgia.
Aznar Sortint, Maria Teresa Professor Associat en CC. Salut. Àrea Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica. Unitat d’Enginyeria.
Bañuls Roca, José Professor Associat en CC. Salut. Àrea Dermartología. Unitat de Medicina Clínica.
Belinchón Romero, Isabel PDI. Professora Associada. Àrea Medicina. Unitat de Medicina Clínica.
Bertomeu González, Vicente Professor Associat en CC. Salut. Àrea Medicina. Unitat de Medicina Clínica. Especialitat Unesco Cardiologia.
Borrás Rocher, Fernando Professor Titular Universitat. Àrea Estadística i Recerca Operativa. Unitats: Consell de Govern. Estadística, Matemàtiques i Informàtica. Vicerectorat de Planificació. Claustre de la Universitat. Vicerectorat de Planificació. Membre del Consell de Govern. Membre de Grup de Recerca: Sistemes Web de Suport a Decisions.
Campos Mollo Ezequiel José Professor.
Cano Sánchez, Antonio Professor.
Carbonell Torregrosa, Ángeles Professora Associada en CC. Salut. Àrea Medicina. Unitat de Medicina Clínica.
Castany Iglesias, Maria Concepción Professora.
Cazorla Amorós, Eduardo Professor.
Climent Grana, Eduardo Professor Associat en CC. Salut. Àrea Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica. Unitat d’Enginyeria.
Clua Espuny, Jose Luís Professor.
Colomina Climent, Francisco Professor.
Compañ Teuler, Roque Professor.
Cortés Castell, Ernesto Professor Titular Universitat. Àrea Pediatria. Unitats de Farmacologia, Pediatria i Química Orgànica / Càtedra de Recerca en Cronicitat SERMERGEN-UMH. Secretari de Departament. Secretari de Càtedra.
Dana Resa Professora
De Lizaur de Utrilla, Alejandro Professor Associat en CC. Salut. Àrea Traumatologia i Ortopèdia. Especialitat UNESCO Traumatologia. Unitat de Patologia i Cirurgia.
Enrique Valens, Pablo Professor
Ferrer Márquez, Manuel María Professor
Flores Pardo, Emilio Professor Associat. Àrea Medicina. Unitat de Medicina Clínica.
Galán Llopis, Juan Antonio Professor
Gallec Places, Javier Professor
García Martínez Araceli Professora
García Sepulcre, Mariana Fe Professora
Gea Velázquez de Castro, Teresa Professora Associada. Àrea Medicina Preventiva i Salut Pública. Unitat de Salut Pública, Història de la Ciència i Ginecologia.
Gonzálvez Piñera, Jerónimo Professor Associat en CC. Salut. Àrea Cirurgia. Unitat de Patologia i Cirurgia.
Gras Albert, Juan Professor
Grau Talens, Enrique Professor
Jover Martínez, Rodrigo Professor Associat en CC. Salut. Àrea Medicina. Unitat de Medicina Clínica.
López Pablo, Carlos Professor
López Pintor, Elsa Professor Contractat Doctor. Àrea Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica. Especialitat UNESCO Absorció de Medicaments. Unitat d’Enginyeria. Membre de Grup de Recerca: Epidemiologia clínica, polítiques de salut i salut global.
López Prats, Fernando Catedràtic Universitat. Àrea Traumatologia i Ortopèdia. Unitat de Patologia i Cirurgia.
Machín Barbosa, Rosana Professora
Martínez Escoriza, Juan Carlos Professor Associat en CC. Salut. Àrea Obstetrícia i Ginecologia. Especialitat UNESCO Ginecologia. Unitat de Salut Pública, Història de la Ciència i Ginecologia.
Moya Forcén, Pedro Professor Associat. Àrea CIRURGIA. Unitat de Patologia i Cirurgia.
Navarro, Daniela Vanesa Professora Ajudant Doctor. Àrea Biologia Cel·lular. Unitat d’Histologia i Anatomia.
Navarro Gracia, Juan Francisco Professor Associat en CC. Salut. Àrea Medicina Preventiva i Salut Pública. Unitats de Salut Pública, Història de la Ciència i Ginecologia.
Navarro Ruiz, Andrés Professor Associat en CC. Salut. Àrea Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica. Unitat d’Enginyeria.
Orfila Pernas, Francisco Professor
Orozco Beltrán, Domingo Professor titular. Àrea Medicina. Unitat de Medicina Clínica. Càtedra de Medicina de Família. Càtedra de Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (EPOC). Director de Grup de Recerca: Estudi Cardiometabolico Valencià. Director de Màster Universitari en Gestió Sanitària. Codirector i Secretari de Càtedra.
Palazón Azorín, Jose María Professor Associat en CC. Salut. Àrea Medicina. Unitat de Medicina Clínica.
Palazón Bru, Antonio Professor Ajudant Doctor. Àrea Medicina. Unitat de Medicina Clínica. Especialitat Unesco Bioestadística.
Parker, Lucy Ane Professor Ajudant Doctor. Àrea Medicina Preventiva i Salut Pública. Unitat de Salut Pública, Història de la Ciència i Ginecologia. Membre de Grup de Recerca: Epidemiologia clínica, polítiques de salut i salut global.
Pascual Pérez, Maria dels Reis Professora Titular Universitat. Àrea Medicina. Unitat de Medicina Clínica.
Pastor Valero, Maria Asunción Professora Contractada Doctor. Àrea Medicina Preventiva i Salut Pública. Unitats de Salut Pública, Història de la Ciència i Ginecologia. Vicerectorat de Relacions Internacionals. Directora de l’Àrea de Doctorat Internacional. Membre de Grup de Recerca: Epidemiologia clínica, polítiques de salut i salut global.
Peiró Peiró, Ana María Professora Associada. Àrea Farmacologia. Unitat de Farmacologia, Pediatria i Química Orgànica. Institut de Bioingeniería. Especialitat UNESCO: CIÈNCIES MEDICAS
Pérez Santonja, Juan José Professor Associat en CC. Salut. Àrea Oftalmologia. Unitat de Patologia i Cirurgia.
Quiles Sebastián, Maria José Professora Contractada Doctor. Àrea Psicologia Social. Unitat de Psicologia de la Salut. Membre de Grup de Recerca: Recerca i Intervenció en Trastorns de la Conducta Alimentària.
Rodríguez Pérez, María del Crist Professora.
Romero Simo, Manuel Professor Associat. Àrea Cirurgia. Unitat de Patologia i Cirurgia.
Roses Gómez de Salazar, Jose Carlos Professor.
Ruiz Nodar, Juan Miguel Professor.
Ruiz-Tovar Polo, Jaime Professor.
Sánchez del Camp, Francisco Professor Emèrit. Àrea Anatomia i Embriologia Humana. Unitats d’Histologia i Anatomia. Claustre de la Universitat. Membre del Claustre Sector 1.
Sánchez Molla, Manuel Professor.
Sanz Reig, Javier Professor.
Sanz Valero, Javier Professor Associat. Àrea Historia de la Ciència. Unitats de Salut Pública, Història de la Ciència i Ginecologia. Membre de Grup de Recerca: Grup d’Estudis Avançats en Història de la Salut i la Medicina.
Saura Sánchez, Eladio Professor Associat en CC. Salut. Àrea Traumatologia i Ortopèdia. Unitat de Patologia i Cirurgia.
Sola-Vera Sánchez, Francisco Javier Professor.
Soria Gálvez, Federico Professor.
Such Ronda, Jose Francisco Professor.
Vassena, Rita Professora.
Velasco Ruiz, Irene Professora.
Vilar Samper, Jose Professor.
Waden-Bergue Lozano, Carmina Professora.

ACCÉS I ADMISSIÓ

Criteris d’admissió generals:

A l’establit en l’article 7.2 del Reial decret 99/2011 del 10 de febrer que s’escriu a continuació s’afigen els criteris d’aquesta proposta de programa de doctorat.

1. Amb caràcter general, per a l’accés a un programa oficial de doctorat serà necessari estar en possessió dels títols oficials espanyols de Grau, o equivalent, i de Màster Universitari.

2. Així mateix podran accedir els qui es troben en algun dels següents suposats:

a) Estar en possessió d’un títol universitari oficial espanyol, o d’un altre país integrant de l’Espai Europeu d’Educació Superior, que habilite per a l’accés a Màster d’acord amb l’establit en l’article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d’octubre i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d’estudis universitaris oficials, dels quals, almenys 60, hauran de ser de nivell de Màster. Aquests titulats hauran de cursar amb caràcter obligatori 6 crèdits ECTS de formació investigadora, llevat que en el conjunt d’estudis universitaris oficials incloga crèdits de formació en recerca, equivalents en valor formatiu als crèdits en recerca de nivell de Màster.

b) Estar en possessió d’un títol oficial espanyol de Graduat o Graduada, la durada de la qual, conforme a normes de dret comunitari, siga d’almenys 300 crèdits ECTS. Aquests titulats hauran de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació al fet que es refereix l’article 7.2 del Reial decret 99/2011 del 10 de febrer, aquesta norma, llevat que el pla d’estudis del corresponent títol de grau incloga crèdits de formació en recerca, equivalents en valor formatiu als crèdits en recerca procedents d’estudis de Màster. La formació investigadora contindrà almenys els següents descriptors: Característiques fonamentals del procés de producció i difusió científica. Sistemes de recuperació de la informació. Avaluació dels treballs de recerca. El mesurament de la qualitat de l’activitat científica. Ètica en l’activitat investigadora. Finançament de la recerca. Preparació de projectes de recerca. Carrera professional investigadora.

c) Els titulats universitaris que, prèvia obtenció de plaça en formació en la corresponent prova d’accés a places de formació sanitària especialitzada, hagen superat amb avaluació positiva almenys dos anys de formació d’un programa per a l’obtenció del títol oficial d’alguna de les especialitats en Ciències de la Salut. Aquests titulats hauran de cursar amb caràcter obligatori 6 crèdits ECTS de formació investigadora, llevat que en el conjunt d’estudis universitaris oficials incloga crèdits de formació en recerca, equivalents en valor formatiu als crèdits en recerca de nivell de Master. La formació investigadora contindrà almenys els descriptors que s’indiquen l’a l’apartat 2b.

d) Estar en possessió d’un títol obtingut conforme a sistemes educatius estrangers, sense necessitat de la seua homologació, prèvia comprovació per la universitat que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de Màster Universitari i que faculta en el país expedidor del títol per a l’accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implicarà, en cap cas, l’homologació del títol previ del que estiga en possessió l’interessat ni el seu reconeixement a altres efectes que el de l’accés a ensenyaments de Doctorat. Aquests titulats hauran de cursar amb caràcter obligatori 6 crèdits ECTS de formació investigadora, llevat que en el conjunt d’estudis universitaris oficials incloga crèdits de formació en recerca, equivalents en valor formatiu als crèdits en recerca de nivell de Màster. La formació investigadora contindrà almenys els descriptors que s’indiquen l’a l’apartat 2b.

i) Estar en possessió d’un altre títol espanyol de Doctor obtingut conforme a anteriors ordenacions universitàries. A l’establit en l’article 7.2 del Reial decret 99/2011 del 10 de febrer que s’escriu a continuació s’afigen els criteris d’aquesta proposta de programa de doctorat.

 Criteris d’admissió específics:

Els estudiants que complisquen aquestes condicions seran admesos en el Programa de Doctorat en el seu període de recerca conforme als següents requisits d’admissió específics i criteris de valoració de mèrits i la seua idoneïtat a les línies de recerca del programa.

1. Requisits d’admissió específics:

– Estar en possessió del títol de «Màster Universitari en Salut Pública, en Recerca Clínica i Quirúrgica, en Recerca en Medicina Clínica, en Recerca en Atenció Primària, en Malalties Infeccioses i Salut Internacional.
– Després de l’informe positiu de la Comissió Acadèmica del Programa comissió corresponent, també podran admetre’s alumnes procedents d’altres màsters o cursos de postgrau relacionats amb la salut pública, la medicina, la cirurgia o de la psicologia de la salut oferits per altres universitats espanyoles i estrangeres. La comissió podrà recomanar la realització d’una formació complementària.

2. Criteris de valoració de mèrits

Els criteris de valoració inclouran les qualificacions obtingudes en els cursos realitzats en el context del màster i el DEA. També podran emprar-se, si es considera necessari, els criteris generals exigits per a l’admissió als «Màsters Universitaris en Salut Pública, Recerca Clínica i Quirúrgica, Recerca en Medicina Clínica, de Recerca en Atenció Primària, o en Malalties Infeccioses i Salut Internacional. Es valoraran els següents mèrits:

– Nota mitjana de grau, llicenciatura, diplomatura i màsters previs.
– Beques de col·laboració.
– Cursos relacionats amb les àrees de coneixement implicades en el doctorat.
– Participació en reunions científiques relacionades amb les àrees de coneixement implicades en el doctorat.
– Mèrits de recerca (Publicacions; participació en projectes de recerca)
– Autoinforme que continga la seua experiència professional en l’àmbit de la salut pública, les especialitats mèdiques o quirúrgiques i una reflexió personal sobre la seua trajectòria científica i la seua possible aportació a la línia de recerca del Programa de Doctorat que sol·licita, en el cas de ser admès.

Els criteris 1 i 2 ponderaran un màxim del 25% cadascun. Els criteris 3 a 5 ponderaran un màxim del 10% cadascun. El criteri 6 un 20% (aquesta ponderació es modifica en els casos d’estudiants descrits en el següent paràgraf, doncs a més d’haver-hi una reserva de places, es modifica la ponderació per a donar més valor a la formació i els seus resultats i menys a l’experiència professional).

Pel que fa als sistemes i procediments d’admissió adaptats als estudiants amb necessitats educatives especials, en la Universitat Miguel Hernández d’Elx existeix una normativa aprovada en Consell de Govern en sessió de 7 de novembre de 2007 que vetla pel respecte al principi d’igualtat d’oportunitats i la no discriminació i que dóna suport al col·lectiu d’estudiants amb necessitats educatives especials derivades d’una condició de discapacitat.

Així mateix, i d’acord amb el Reial decret 1892/2008, de 14 de novembre, pel qual es regulen les condicions per a l’accés als ensenyaments universitaris oficials de grau i els procediments d’admissió a les universitats públiques espanyoles es reservarà un 5 per 100 de les places disponibles per a estudiants que tinguen reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33 per 100, així com per a aquells estudiants amb necessitats educatives especials permanents associades a circumstàncies personals de discapacitat, que durant la seua escolarització anterior hagen precisat de recursos i suports per a la seua plena normalització educativa. La necessitat de possibles adaptacions curriculars, itineraris o estudis alternatius es realitzarà a través de l’Àrea d’Atenció a l’Estudiant amb Discapacitat de la Universitat i de la Comissió Tècnica d’Atenció a l’Estudiant amb Discapacitat tal com disposa la normativa abans esmentada (http://estudios.umh.es/atencion-al-estudiante/estudiantes-con-discapacidad/ ) que a més descriu els diversos procediments a aplicar en totes les fases educatives des de l’admissió fins a la finalització dels estudis.

ACCIONS FORMATIVES

– Activitats transversals (Comunes a tots els programes de doctorat) (60 hores)
Detall i planificació activitat formativa: Primera anualitat (1ª i 2ª si temps parcial). Aquestes activitats abastaran congressos, jornades o tallers organitzats pels Departaments implicats en els programes de doctorat o en institucions relacionades, a més de les ofertes que es programen anualment. Els doctorands adquiriran facultats i coneixements relacionats amb les competències, capacitats i destreses: CB11, 12, 15 i 16; CA03, 4 i 5; Llengües usades: espanyol, anglès i valencià.

– Redacció d’articles científics (altres activitats transversals) (20 hores)
Detall i planificació activitat formativa: Primera anualitat (primer semestre de la segona si temps parcial). Els doctorands tindran accessible en la web de la universitat materials docents sobre escriptura científica i un document amb indicacions sobre les tasques a realitzar. Aquest treball es completarà amb tutories i la redacció d’un article breu (assaig, revisió curta, o similar). Els doctorands adquiriran facultats i coneixements relacionats amb les competències, capacitats i destreses: BC11-14, 16, i 17-20; CA01-03 i 04; Llengües: espanyol i anglès.

– Pla de recerca del doctorat (45 hores)
Detall i planificació activitat formativa: Final primer semestre (segon semestre si temps parcial). Els estudiants de doctorat hauran de presentar un projecte de recerca de doctorat i sotmetre-ho a debat. La preparació es realitzarà mitjançant l’adreça i tutoria de tutor i del director de tesis assignats així com tutories eventuals dels equips de recerca involucrats indirectament en el projecte o d’aquells que faciliten la seua preparació, bé per facilitar visions complementàries o bé per aportar suport metodològic (identificació i anàlisi de documentació científica, metodologia de recerca sanitària, etc.). Alguns dels criteris i requisits d’aquesta activitat estan determinats per la normativa de doctorat de la Universitat Miguel Hernández. A més dels aspectes ja arreplegats en la normativa (veure més a baix en el punt 5), el projecte serà presentat en sessions públiques amb la resta d’estudiants de doctorat que combinarà la presentació amb debat en el qual participaran almenys tres professors del programa. L’aprenentatge en aquesta activitat cobreix gran part de les competències, capacitats i destreses enumerades. Llengües: majoritàriament en espanyol; no obstant açò, part de la documentació i fins i tot material de presentació usarà l’anglès i eventualment el valencià. En la mesura de la possibilitats es fomentarà que les presentacions puguen fer-se alternant espanyol i anglès.

– Seminaris de doctorat (30 hores)
Detall i planificació activitat formativa: En totes les anualitats (la cadència d’assistència podrà ser menor per als doctorands a temps parcial. Els seminaris de doctorat seran impartits amb una periodicitat bimensual per especialistes espanyols i estrangers de reconegut prestigi. Sessions d’1:30 hores a la vesprada, amb presentació del ponent i discussió acadèmica posterior, un professor del doctorat seguirà cada seminari tant en la preparació, com és el seu desenvolupament i avaluació (assistència i participació activa). Cada seminari tindrà una presentació prèvia amb la lectura d’almenys un document recomanat pel ponent sobre el tema de recerca. Els doctorands adquiriran facultats i coneixements relacionats amb les competències, capacitats i destreses: 2.1. (totes excepte CB14; CA02; Llengües: Español, anglès i ocasionalment valencià.

– Primer informe de recerca (45 hores)
Detall i planificació activitat formativa: Primer i segon trimestres de la segona anualitat (tercer i quart trimestres si temps parcial). Durant el període esmentat el doctorand haurà de: 1) Preparar o informe del seu projecte que almenys tinga una redacció completa dels antecedents, la definició de la pregunta de recerca, els objectius de la tesi, els aspectes metodològics fonamentals, els primer resultats, una proposta dels títols dels articles que resultaran de la tesi amb una perspectiva de les revistes o altres suports on podran publicar-se; 2) preparar l’esmentat informe en equip amb almenys dos doctorands més; 3) fer una presentació formal del seu informe a la resta de l’equip els integrants del qual redactaran un breu informe (200 paraules amb les indicacions de millora formals i de fons); i, 4) presentar l’informe definitiu davant una comissió formada per tres professors del programa oberta a tots els doctorands. Els doctorands adquiriran facultats i coneixements relacionats amb les competències, capacitats i destreses: totes excepte CB15, 16; CA01-06; Llengües: espanyol i anglès, ocasionalment valencià.

– Estades en l’estranger (60 hores)
Detall i planificació activitat formativa: Segona o tercera anualitat (tercera, quarta o cinquena si temps parcial). Els estudiants que puguen gaudir d’una beca de formació de personal investigador o que les seues circumstàncies ho permeta (dedicació i unes altres) invertiran almenys un període de tres mesos d’estada en una institució estrangera durant els períodes esmentats. Els professors del programa recolzaran l’obtenció de finançament. El centre de recerca triat estarà en funció del tema del treball de recerca. Els doctorands adquiriran facultats i coneixements relacionats amb les competències, capacitats i destreses: a més de reforçar l’aprenentatge relacionat amb diverses competències, aquesta activitat es relaciona directament amb les competències CB15 i CA02 Llengua: anglès i, ocasionalment, unes altres que per les condicions del doctorand o de la institució ho faciliten.

– Participació en congressos, simposis i altres reunions científiques (40 hores)
Detall i planificació activitat formativa: Tots els estudiants del programa hauran de, almenys, assistir un congrés, simposi o reunió científica nacional o internacional sobre epidemiologia, salut pública, ciències mèdiques o quirúrgiques presentant comunicacions científiques. Aquesta activitat podrà ser convalidada per als qui realitzen una estada en l’estranger, però serà obligatòria per a la resta. L’activitat tindrà lloc en els dos últims anys del programa de doctorat (tres últims si temps parcial). Els doctorands adquiriran facultats i coneixements relacionats amb les competències, capacitats i destreses: totes en general i en concret CB15 i 16 Llengües: les dels congressos, en general espanyol i anglès.

– Informe de seguiment de la recerca (40 hores)
Detall i planificació activitat formativa: durant el segon trimestre del tercer any (primer de la cinquena anualitat si parcial), cada estudiant haurà de presentar davant una comissió de professors del programa una síntesi de l’estat de la seua recerca. Extensió 30-50 pàgines. Aquest informe i la seua preparació es desenvolupen en paral·lel a l’activitat 9, de fet l’informe ha de presentar la relació d’articles remesos per a publicació i les comunicacions presentades. Els doctorands adquiriran facultats i coneixements relacionats amb les competències, capacitats i destreses: totes en general. Llengües: espanyol i anglès, eventualment valencià.

– Publicacions (50 hores)
Des de la primera anualitat totes les activitats incorporen el component de la difusió dels resultats de recerca. Durant els dos últims anys del programa (3 si dedicació parcial) es valorarà la publicació individual o col·lectiva dels primers resultats de la recerca. Aquesta activitat, està relacionada amb l’activitat 2, en la qual ja pot plantejar la primera remissió d’un article a publicació, per exemple si de l’anàlisi o revisió sistemàtica dels antecedents es produeixen uns resultats que puguen ser útils a la comunitat científica. Així mateix, aquesta activitat es relaciona amb l’activitat 5 en la qual els doctorands han d’haver considerat la destinació dels resultats de la seua tesi en termes de poblacions. L’activitat 7 també està relacionada amb aquesta activitat doncs les comunicacions científiques estan relacionades amb les futures publicacions. Els doctorands adquiriran facultats i coneixements relacionats amb les competències, capacitats i destreses: totes en general. Llengües: espanyol i anglès, eventualment valencià.

– Informe previ a la lectura (20 hores)
Detall i planificació activitat formativa: una vegada finalitzat el període previst per a la realització del programa, cada estudiant haurà de presentar davant el seu tutor i dos professors del programa afins a la línia de recerca el seu informe de tesi. Requisit indispensable per a l’autorització per a la lectura i defensa de la tesi. L’assistència serà pública i altres doctorands podran participar en el debat. Els doctorands adquiriran facultats i coneixements relacionats amb les competències, capacitats i destreses: totes en general. Llengües: espanyol, anglès i, eventualment, valencià.

COL·LABORACIONS

La UMH és una Universitat en la qual s’imparteix docència en 4 Campus: Altea, Sant Joan d’Alacant, Elx i Oriola.
Les facultats de Medicina i Farmàcia es troben en el Campus de Sant Joan d’Alacant de la Universitat Miguel Hernández d’Elx.

Actualment, s’està negociant una col·laboració amb la Universidade de São Paulo (USP)

COMPLEMENTS FORMATIUS

Els estudiants que hagen cursat els Màster Universitaris en Salut Pública, Recerca Clínica i Quirúrgica, Recerca en Medicina Clínica, Recerca en Atenció Primària, en Malalties Infeccioses i Salut Internacional o en Psicologia de la Salut (amb l’elecció de l’opció corresponent a metodologia de recerca) accediran directament al programa de doctorat sense necessitat de complements formatius.

Els estudiants procedents d’altres títols de postgrau si no inclouen una formació específica en salut pública, recerca en medicina clínica o quirúrgica hauran de cursar el mòdul de formació de 6 crèdits ECTS de formació interdisciplinària, denominat “Fonaments de les intervencions sanitàries i de salut pública”, “Recerca sanitària i el seu finançament”, contenint almenys els següents descriptores:

– Condicionants de la salut de la població i intervencions sanitàries.
– Característiques fonamentals del procés de producció i difusió científica.
– Sistemes de recuperació de la informació.
– Avaluació dels treballs de recerca.
– El mesurament de la qualitat de l’activitat científica.
– Ètica en l’activitat investigadora.
– Finançament de la recerca.
– Preparació de projectes de recerca.
– Carrera professional investigadora.

Aquest mòdul es desenvoluparà mitjançant seminaris pràctics en els quals els participants, com a resultat de l’aprenentatge, adquiriran coneixements bàsics de salut pública i medicina, així com capacitats bàsiques en els procediments de recerca habituals en salut pública i medicina, en la preparació de projectes, en la integració dels principis ètics en els processos de generació de coneixement i en l’obtenció de finançament. Aquest mòdul s’avaluarà mitjançant la presentació de tres assajos sobre els continguts anteriorment exposats.

COMPETÈNCIES

Competències Bàsiques

CB11 – Comprensió sistemàtica d’un camp d’estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
CB12 – Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
CB13 – Capacitat per a contribuir a l’ampliació de les fronteres del coneixement a través d’una recerca original.
CB14 – Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d’avaluació i síntesi d’idees noves i complexes.
CB15 – Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general sobre els seus àmbits de coneixement en les maneres i idiomes d’ús habitual en la seua comunitat científica internacional.
CB16 – Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l’avanç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d’una societat basada en el coneixement.